Corsica e Sardinia

Resum

Itinerari

Ruta des de Bastia a Calgiari creuant Còrsega i Sardenya.

Durada del viatge

11 dies

Dates

Del 15 al 25 de juliol de 2014.

Distància recorreguda

840 km.

Cost total del viatge

Uns 1200 € euros entre els dos, els quals inclouen uns 250 euros d’avió per persona (+bicicleta) més uns 50 euros per persona del desplaçament de Còrsega a Sardenya.

Etapes

Bastia – Saint Florent (50 km)

L’aeroport de Bastia, situat al sud de la ciutat, és un aeroport agraït, petit i amb accessos tranquils. Sortim en direcció Bastia, per la petita carretera dels aiguamolls, i a mesura que ens acostem a la ciutat, la tranquil·litat es trenca pels cotxes carregats de para-sols, tombones i flotadors. No té bona pinta. La ciutat és caòtica, amb cotxes per tot arreu. Hi ha semàfors, però no serveix de res. Tothom passa per on vol. El cotxe mana. Ens amaguem en una petita plaça del bastió de la ciutat. És maca. Tenim la fortificació als peus i dinem amb vistes al mar. Marxem cap a Saint Florent a través d’un petit port ple d’urbanitzacions i cases d’estiueig. Les sensacions no són bones, però esperem trobar més tranquilitat a mesura que ens allunyem del turisme de platja.

Saint Florent – Calenzana (75 km)

Ens aixequem aviat per travessar la península de Saleccia sense sol i sense cotxes. Tenim sort i avancem de pressa. Voregem la costa per carreteres transitades fins arribar a l’Ile-Rousse. El terreny és suau, però el trànsit ens neguiteja i ens cansa més que l’orografia. Fugim terra endins cap a Calenzana per carreteres secundàries. Fa pujada, però l’agafem amb ganes. Escapem dels cotxes. Busquem la tranquil·litat que no hem trobat a terra baixa.

Calenzana – Sagone (120 km)

Còrsega és petita, però amb grans desnivells i avui fem dos ports de bon matí. El primer, curt i intens. El segon, llarg i constant. On no hi ha platja, no hi ha cotxes. Fem els ports en solitari, acompanyats a estones per altres ciclistes, i parem als cims per contemplar la vista sobre el mar. Serpentegem mantenint l’alçada cap al golf de Porto i les Calanques de Piana, ambdós considerats patrimoni de la humanitat. La carretera és estreta, però el paisatge és tant impactant, que els pocs cotxes que hi ha paren i circulen poc a poc. Tots badem. Fem fotografies. I senyalem a l’horitzó. Ens fem petits. Fem els revolts lentament, i descendim cap a Porto. Dinem. Ens banyem. I Sant Tornem-hi! Porto ens retorna a la realitat automobilística. Al sol i platja. A la crema. I als souvenirs. Marxem entre cotxes, per un port de muntanya, cap a Piana, Cargèse i Sagone, on fem nit.

Sagone – Ajaccio – Bonifaccio – Sta Teresa di Gallura (40 km)

Ens pensàvem haver deixat enrere el trànsit rodat amb etapes com les d’ahir, però avui trobem cotxes i més cotxes. Ajaccio ens retorna les males sensacions de Bàstia i diem prou. Carreguem les bicicletes a l’autobús i anem a Bonifaccio amb la intenció d’abandonar Còrsega i estrenar Sardenya. Entre els vaixells i iots de luxe, agafem el ferri que ens portarà a Sta Teresa di Gallura. El trajecte dura poc més de mitja hora, en el qual canviem el rebombori corsari per la tranquil·litat sarda.

Sta Teresa di Gallura – Castelsardo (100 km)

Avui anem de Sta Teresa di Gallura a Castelsardo fent un gir per l’interior. Agafem tot de carreteres secundàries que pugen i baixen constantment. La via del litoral hagués estat més plana i més curta, però també més transitada. Aquí, no trobem ningú. Fa calor i ens refugiem sota uns matolls per dinar. Ben entrada la tarda arribem a Castelsardo i, abans de posar fi a l’etapa, visitem la ciutat vella i la seva fortificació.

Castelsardo – Villanova di Monteleone (110 km)

El trenet català. La fonda catalana. El carrer dels catalans. A l’Alguer tot portà el cognom “català”, però de catalans autòctons en veiem ben pocs. La res catalana és aquí objecte turístic. Tot està rotulat amb sard i català. Però més enllà de l’aspecte comercial, és cert que a Sardenya els catalans hi som ben presents. El sentiment és agre-dolç. Per una banda, el record sard dels catalans com a invasors dominadors de l’illa durant prop de tres-cents anys. Per l’altre, la complicitat de dues cultures minoritàries, properes en llengua i costums, no suficientment reconegudes i respectades. Conversem amb sards sobre el tema. Cadascú amb el seu idioma. Gesticulem i ens entenem prou bé. Marxem de l’Alguer entre la pluja per una carretera que s’enfila muntanya amunt. Tenim uns quaranta quilòmetres de pujada per endavant, suaus, però constants. Anem fent. Sols. Parem en una font a peu de carretera i fem l’últim esforç abans d’arribar a Villanova di Monteleone, un petit poble tranquil, construït al llarg de la carretera i on avui farem nit.

Villanova di Monteleone – Fordongianus (110 km)

Rodem per l’interior de l’illa. Tot calmat. Tot en ordre. Unes petites construccions de pedra comencen a aparèixer arreu. Són els nuragis, unes construccions en forma cònica d’una antiga civilització de fa més de 3.000 anys. L’illa n’és plena. Parem i entrem a un nuragi abandonat pel que sembla una porta. Són torres? Són cases? No hi ha consens. D’un poble a l’altre, passem de la prehistòria a la primera guerra mundial dels monuments que hi ha a cada poble amb la llista de veïns morts a la guerra. Les plaques són grans i plenes de noms. Finalment, arribem a Fordongianus, on tornem a tirar enrere en el temps. Ara, a l’època romana. Visitem les restes del Forum Trajani i unes termes romanes al costat del riu on encara hi podem remullar els peus.

Fordongianus – Siurgius Donigala (90 km)

Avui visitem el jaciment arqueològic de la cultura dels nurags prop de Barumini. S’anomena Su Nuraxi i és un conjunt de nurags entrellaçats amb una mena de castell central. Fem la visita guiada i passem per passadissos estrets i cambres amagades. Ens agrada! Fins i tot ens va vergonya no haver-ne sentit a parlar mai abans. Com pot ser? Dinem i dediquem la tarda a arribat a Siurgius Donigala.

Siurgius Donigala – Muravera (70 km)

Després de les bones experiències d’ahir, decidim desviar-nos de la ruta per visitar un altre nuragi de referència: el nuragi Arrubiu al costat d’Orrioli. Fa calor. Ens aturem per dinar al costat d’un llac i aprofitem per gaudir els últims quilòmetres abans de tornar al turisme de costa.

Muravera – Cagliari (75 km)

Etapa suau per carreteres planes al costat de la platja. Trobem cotxes i ciclomotors, i tornem al bullici inter-urbà de platja. Entrem a Cagliari a través dels aigüamolls i el port. Fem turisme per la ciutat. Mengem bé i dormim bé. Un bon final, per un bon viatge.

Preparació del viatge

Equipatge

Per aquest viatge hem utilitzat dues alforges al darrera de cada bicicleta. Cada un de nosaltres portava tres camisetes, dos culots, dos pantalons llarg, un impermeable, un jersei polar, uns pantalons llargs impermeables, una tovallola, el necesser, la càmera de fotos, eines de recanvi per la bicicleta, una navalla suïssa, guies i mapes, els telèfons mòbils, una lona i el sac de dormir.

Guies i mapes

En aquesta ocasió hem seguit carreteres secundàries i camins naturals, però sense una planificació prèvia. Per traçar l’itinerari hem descarregat l’OpenStreetMap al mòbil i hem anat traçant la ruta a mesura que avançavem.

Bicicletes

Hem fet la ruta amb una bicicleta híbrida (Conor City 350) i una bicicleta de ciclocross (Specialized Tricross).

Més informació

Temps d’aventura “Ruta amb BTT a les Bárdenas Reales amb Sergi Fernández” http://www.tv3.cat/videos/407779