Transibèrica

Resum

Sortir de casa amb la bicicleta i quatre coses. Dues setmanes per endavant, sense una ruta planificada. Només un objectiu: creuar Espanya. Volem perdre’ns per camins rurals, i carreteres secundàries. Volem fer un viatge tranquil. Visitar pobles sense semàfors. No tenir presses. No saber on dormirem. Menjar bé. Deixar-nos coses per visitar. Fer del viatge, el viatge. Gaudir del paisatge. Patir calor. Suar. Banyar-nos. Parlar amb la gent. Crear petits moments per recordar.

Itinerari

De Barcelona a Salamanca per camins naturals i carreteres secundàries.

Durada del viatge

9 dies

Dates

Del 3 a l’11 d’agost de 2013

Distància recorreguda

1000 km

Cost total del viatge

Uns 300 euros per persona

Etapes

Barcelona- Santa  Coloma de Queralt (115 km)

Comencem el viatge a l’Arc del Triomf de Barcelona i seguim per la Gran Via fins a l’Hospitalet i Bellvitge on enfilem el camí que ens porta al riu Llobregat. Pedalem entre carreteres, vies de tren i horts fins a arribar al pont del diable. Creuem Martorell i agafem el GR que ens guiarà fins a Sant Esteve Ses Rovires, la Beguda Alta, Can Perellada i Masquefa. Parem a dinar al “Centro” dels Hostalets de Pierola, sota l’ombra dels arbres de la terrassa i fem passar la calor del migdia. A la tarda, agafem el camí cap a Vallbona d’Anoia i per una carretera secundària poc transitada arribem a Santa Coloma de Queralt. Hi ha festa, com cada cap de setmana d’estiu: cursa de bòlits, i havaneres. Preguntem al forn perquè ens indiquin un lloc per dormir i ens diuen que ens podem quedar a Can Nialet, el centre excursionista del poble. En Joan ens espera a la plaça major amb la clau, i un cop instal·lats, sopem a la plaça Major gaudint de les havaneres i el caliu del poble a la fresca.

Santa Coloma de Queralt – La Granja d’Escarp (115 km)

Comencem a pedalar amb la primera llum del matí. Baixem per la vall del Corb. La fresca ens acompanya i creuem Rauric, Llorac, el balneari i el poble de Vallfogona de Riucorb. En cap moment veiem el riu però el podem escoltar de fons. A Guimerà, la flaire del pa acabat de fer ens fa parar. A la porta del forn ja hi ha un parell de senyors que ja fa una estona que esperen. A les vuit en punt, piquen amb el bastó a la porta, nerviosos. Toc, toc! Toc, toc!—Au vinga, que ja és hora!—Uns minuts més tard s’obre la persiana i comprem una parell de coques de sucre. Continuem cap a Nalec, Rocafort, Sant Martí de Riucorb i, pel camí del canal, cap a Belianes. Després, les Borges Blanques i Castelldans. La calor comença a apretar i ens refugiem a les piscines municipals a l’ombra dels pins. Ben entrada la tarda avancem cap al Cogul. A Torrebesses ens sorprèn la guerra d’aigua que han organitzat en motiu de la festa major. Som el blanc perfecte, el foraster turista, i no ens escapem de les pistoles d’aigua, els cubells i la manguera. Remullats, arribem a Maials i uns avis a la fresca ens guien cap a la carretera de la Granja d’Escarp. Ens indiquen on s’agafa el trencall i ens informen que fa baixada i que, allà baix, hi fa més calor. Efectivament la carretera és una baixada contínua entre camps fruiters i tot just abans d’arribar veiem la posta de sol amb la vall del riu Segre al fons.

La Granja d’Escarp – Belchite (120 km)

Fem el tram entre Mequinensa i Caspe per carretera. No hi ha alternativa. Quaranta quilòmetres durs, sense ombra, majoritàriament de pujada, sense pobles on parar. Fa molta calor i costa avançar. Poc a poc ens apropem als Monegros i el paisatge al voltant és desèrtic. Parem. Tornem a pedalar. Parem. Tornem a pedalar. No hi ha cap ombra. Finalment, arribem a Escatrón on dinem i fem un bany a les piscines municipals. A la tarda agafem una petita carretera que ens porta a Azaila i d’aquí, a Belchite, un poble vell i nou, destrossat i reconstruït, abandonat i re-habitat. Un camioner ens explica la batalla de l’Ebre i l’infortuni d’uns i altres. Dormim al ras, entre mitges parets i una església abandonada.

Belchite – Calatayud (97 km)

Sortim de Belchite en direcció a Fuendetodos, el poble que va veure néixer a Francisco Goya. A Cariñena una parella d’octogenaris ens pregunten d’on venim. De Barcelona! El senyor ens diu que aquest matí ja ha pedalat 80 quilòmetres i que li agradaria molt fer el camino de Santiago. Segurament, l’any que ve. Els expliquem que anem a Calatayud i ens indiquen el camí a agafar. La carretera s’enfila força fins a arribar a Codos, un poblet amagat en una vall despoblada. Al costat de l’església hi trobem les piscines i hi passem l’hora de la migdiada. Sortim de la vall i anem per una carretera secundària cap a Calatayud. En aquesta petita ciutat visitem diverses construccions mudèjars i ens sorprèn veure que moltes cases estan a punt de caure. Imaginem que el terra sedimentari ha fet que els seus murs cedissin, fent que les parets facin panxa, els marcs de les portes i les finestres es desquadrin i unes cases s’encavalquin les unes amb les altres.

Calatayud – Soria (120 km)

Sortim de Calatayud per l’antiga nacional seguint el riu Jalón. Troben moltes persones caminant i entre pedalada i pedalada ens imaginem el metge tossut, amb bata blanca, recomanant passejos matinals com a remei a tots els seus mals. Creuem la ruta del Cid i quan arribem a Cetina, enfilem cap el Valle del Henar. Passem per petits pobles encantadors. Parem a Cihuela a esmorzar. Ens diuen que no hi ha botiga però que la furgoneta del pa està a punt d’arribar i que porta magdalenes. Demanem la vez i esperem amb tots els veïns que arribi el pa. Som l’atracció del poble. Ens pregunten i ens expliquen mil històries, ens conviden a les respectives cases: un cafè aquí, i un te allà. I es posen tots d’acord per deixar-nos ser els primers. No fos cas que ens quedéssim sense esmorzar. Pipiripipiii! Pipiripipiii! Pipiripipiii! Arriba la furgoneta. Els autòctons estan nerviosos. Hi haurà coca? Portarà magdalenes avui? El forner ens ven una barra de pa i uns sobaos de pasta de full i esmorzem amb tranquil·litat abans de tornar a pedalar. El clàxon de la furgoneta del pa ens acompanyarà una bona estona mentre seguim la vall. Arribem a Gómara, dinem, i a la tarda agafem una petita carretera que ens porta a Sòria per camps de blat i girasols. Veiem el Duero per primera vegada, visitem les ermites de San Polo i San Saturio, i recordem a Machado, mentre visitem la ciutat sota una petita tempesta d’estiu.

Soria – Picos de Urbión – Peñaranda de Duero (140 km)

Sortim de Sòria remuntant el riu Duero en direcció al poble de Numancia. Són les 7 del matí i el recinte romà està tancat. Mirem per la valla i decidim continuar pedalant cap als pobles de la serra. Trobem boscos de pi roig, i arribem a l’embassament de la Cuerda del Pozo on apunta el campanar de l’antic poble de La Muedra. Pedalem per la comarca de Pinares als peus dels Picos de Urbión remuntant cap a Duruelo de la Sierra on neix el riu Duero. Després de dinar a Quintanar de la Sierra, creuem el Parc natural del Cañón de Rio Lobos, una zona boscosa i humida amb el sotabosc ple de falgueres i molsa, i acabem l’etapa a Peñaranda de Duero, un poble coronat per un castell i amb una bonica plaça major.

Peñaranda de Duero – Aranda de Duero – Renedo de Esgueva (130 km)

De bon matí marxem cap a Aranda de Duero. Esmorzem a la plaça Major. Fa fred i encara hi ha poca gent. Baixem al riu i agafem el camí del Duero, una via formada per camins rurals i pel camí de l’aigua. Està ben condicionat, amb ponts nous i zones reformades. No trobem ningú i pensem que segurament quan el camí sigui més conegut serà més complicat transitar-hi en bicicleta. Punxem roda a l’alçada del monestir de San Bernardo i posem fi a l’etapa pedalant a bon ritme entre bodegues i vinyes.

Renedo de Esgueva – Valladolid- Gomecello (138 km)

Entrem a Valladolid quan pels carrers encara no hi són. Plantem una taula i dues cadires d’una terrassa a mig muntar al mig de la plaça Major. Fem un esmorzar de forquilla i ganivet mentre els avis matiners surten de casa i el cambrer posa les cadires i les taules a lloc. Visitem la ciutat mig endormiscada i avancem pel riu Pisuerga cap al Duero i Tordesillas on visitem l’església i la plaça Major porticada. Dinem i descansem a Nava del Rey. Torna a haver-hi festa. Cabezudos, bandes i concert de Festa Major. La tarda transcorre tranquil·la. Pedalem entre camps de cereal i patates, i mentre un grup de persones recullen patates a prop de Pituerga, nosaltres fem la nostra Cuita al Sol per arribar a Gomecello abans que es faci fosc.

Gomecello – Salamanca (20 km)

Fem els pocs quilòmetres que ens separen de Salamanca a punta de dia per tenir temps per visitar la ciutat: la universitat, la plaça major, la catedral, i la casa de las conchas, i posem punt i final al nostre viatge amb la promesa que algun dia tornarem.

Preparació del viatge

Equipatge

Per aquest viatge hem utilitzat dues alforges al darrera de cada bicicleta. Cada un de nosaltres portava tres camisetes, dos culots, dos pantalons llarg, un impermeable, un jersei polar, uns pantalons llargs impermeables, una tovallola, el necesser, la càmera de fotos, eines de recanvi per la bicicleta, una navalla suïssa, guies i mapes, els telèfons mòbils, una lona i el sac de dormir.

Guies i mapes

En aquesta ocasió hem seguit carreteres secundàries i camins naturals, però sense una planificació prèvia. Per traçar l’itinerari hem descarregat l’OpenStreetMap al mòbil i hem anat traçant la ruta a mesura que avançavem.

Bicicletes

Hem fet la ruta amb una bicicleta híbrida (Conor City 350) i una bicicleta de ciclocross (Specialized Tricross).

Més informació